ACTIVITAT 6. La construcció de l'espai i del temps

ESPAI

L'infant en tot el procés de la seva vida té una orientació i una estructuració espacial, que és on es desenvolupa el propi infant.

L'orientació espacial, és la capacitat del nen per relacionar-se amb l'espai que l'envolta. Aquest espai pot ser:

•         Perceptiu o sensoriomotor(0-3 anys): aquest espai es l'experiència sensorial, manipulativa i d'acció que pot arribar a tenir o fer el nen, es a dir, hi ha una relació entre el nen i els objectes.

•         Figuratiu(a patir dels 3 anys): és quan el nen ja pot realitza una imatge mental i apareix el llenguatge. Dins d'aquest espai hi ha les relacions projectives (llargada, amplada i superfície) i les relacions mètriques (coordinació d'objectes entre si).

L'infant s'orienta en l'espai a través de les Relacions Topològiques, que aquestes són: orientació (esquerra-dreta), situació (dins-fora), superfície (ple-buit), mida (gran-petit), direcció (cap a l’esquerra- cap a la dreta), distància -8prop-lluny), ordre i successió espacial (ordenar objectes segons qualitats, funcionament... ).

Quan parlem d'estructuració espacial, diem que és la capacitat que té el nen de situar o bé orientar els objectes o persones entre si.

Hi ha dos tipus d'etapes:

➢    Etapa Perceptiva (fins als 5 anys): 

➢  0 – 4 mesos: que és la relació que hi ha entre la mare i el nadó. És l'espai corporal

➢  4 – 3 anys. És l'espai ambiental

➢  4-9mesos: coordinació oculo-manual

➢  Als 9 mesos: permanència de l'objecte i el busca quan no el té.

➢  9-12 mesos: interès per la trajectòria, ja que llença els objecte quan juga amb ells.

➢  A partir de l'any (o amb l'adquisició de la locomoció) dominen les relacions topològiques

➢    Etapa Representativa (5-6 anys): dominen les relacions topològiques i també les relacions projectives, les quals el nen descobreix dues dimensions de l'espai. És l'espai simbòlic.

     A partir dels 7 anys apareixen les relacions mètriques. És l'espai racional

TEMPS

El procés d'interiorització del temps comença a partir de les experiències que l'infant viu, les rutines, els hàbits que per a ell és la seva estructuració temporal.

En tot aquest procés ens trobem 3 fases:

•         Fase sensoriomotora (0-2 anys): el nen assimila el temps biològic, amb sensacions de malestar i benestar i sobretot assimila els ritmes interns del cos. (adquisició elements bàsics)

•         Fase Representativa (temps subjectiu - temps objectiu): el nen ja organitza i representa les accions en el temps objectiu. (presa de consciència de les relacions amb el temps).

Als 2 anys compren la paraula “aviat”.

Als 3 anys distingeix present i futur pròxim.

Als 4 anys distingeix i utilitza els termes del dia.

•         Als 7 anys es comença a situar en un temps objectiu i s'organitza en ell.

Els factor que intervenen en l'estructuració temporal són:

•    maduració neurològica

•    funcions sensorials

•    desenvolupament de la postura

•    desenvolupament de la motricitat

•    interacció humana

Quan parlem d'orientació temporal podem diferenciar 3 classes de temps:

➢  Temps Biològic:  són els ritmes del propi cos i cada persona té el seu propi ritme.

➢  Temps Subjectiu: aquest temps es sent segons la pròpia motivació o en un context determinat.

➢  Temps Objectiu: aquest temps sempre transcorre en una velocitat i es igual per a totes les persones.